R. MONSÓSANT LLORENÇ DE MORUNYS La cinquena Fira d'Ous d'Euga (carbasses) de la vall de Lord que se celebra aquest cap de setmana a Sant Llorenç de Morunys està sent, sense cap mena de dubte, la més reeixida de totes.
Les dues anteriors fires van estar marcades per la pluja i la consegüent espantada de visitants. Però el sol que ha lluït des de divendres, quan es van iniciar els actes de la fira amb les Olimpíades de pagès, i el fet que enguany la fira coincideixi amb Tots Sants (quan, tradicionalment, molts segons residents es desplacen a la vall) van omplir, ahir al matí, els carrers i places del nucli antic de Sant Llorenç de vilatans, turistes i segons residents.
Les parades de carbasses es concentraven a la plaça de la Canal i el seu entorn; i la plaça Major de la vila concentrava parades d'artesania variada.
Els organitzadors de la fira han constatat un notable augment del cultiu de carbasses als horts de la vall de Lord des que se'n potencia el seu consum i cultiu amb la Fira d'Ous d'Euga; i cada vegada són més els habitants de la zona que s'atreveixen a portar els seus millors exemplars a la plaça de la Canal. Joan Tarrés, amb una carbassa de 145 quilos, va guanyar el premi a la carbassa local més pesada; tot i que va quedar lluny dels 371 quilos del fruit guanyador, cultivat per Salvador Mogus, de Cardedeu. Finalment, el guardó a la peça més original va recaure en Anna Soler.
El folklore local també es va afegir a la festa amb una cercavila i l'execució del ball de l'Euga a càrrec dels geganters i els grallers Som Kom Som.
Avui al matí continuen les celebracions a Sant Llorenç de Morunys amb el tercer Mercat del Pagès, amb visites guiades al nucli antic, tallers, etc.
Pomes amb molta sortida Tot i que les carbasses eren les protagonistes de la fira, van tenir una dura competència amb les pomes de muntanya de la vall, que ahir, per primer cop, es venien al carrer. Tot i que els productors d'aquest producte asseguren que a la propera collita hi haurà més varietats, la golden va ser l'estrella. Venudes en paquets de 2 i 3 euros, amb cinc o sis peces cadascun, la demanda ahir era contínua, i els responsables no podien amagar la seva satisfacció. "No volem competir amb la poma de la plana de Lleida; el nostre objectiu és més la qualitat que no pas la quantitat", explica David Vilalta, que recorda els beneficis del clima de muntanya per a aquest fruit.